Una persona que porta uns molts anys, dedicat a la cultura popular, com a afició, com a professió i com a passió. M’he implicat en festes, projectes i entitats. He fet televisió i ràdio, exposicions, vídeos, conferències i cursos. I també he fet el ridícul més d’una, de dues i de tres vegades. He escrit, molt, malgrat no ser una persona que viu de l’escriure. Vaja que a segons qui li preguntes sóc polifacètic, segons a qui polièdric, d’altres em consideren caòtic, potser també trobareu qui em consideri tòxic. Un ventall per triar i remenar, que cadascú agafi el què li vingui més de gust.
El què si sóc és algú que ha viscut i viu amb la cultura popular, un tafaner que ha volgut aprendre i reflexionar a cada nova descoberta. Com tants d’altres sóc algú que s’emociona amb un pensament o un sentiment, algú que vibra quan sonen les gralles, quan espeteguen els fuets o ballen els gegants. Algú que s’estima el país i la manera de ser de la seva gent.
